dimarts, d’agost 15, 2006

No he muerto (que yo sepa)

Los días pasan y maurezza pasa de todo, el muy puta. Éste siempre acaba pasando de todo.
Es un tipo poco serio, y tal, aunque esta vez habrá que perdonarle. O almenos él lo hace. Es un perro autoindulgente de narices, che.

Currar 8 horas diarias durante una decena de días consecutivos, de pie, sirviendo cafés y vendiendo panes. Tratando de no derramar nada, de no tirar la bandeja. De no tirar la pasta por los aires al envolverla. Conseguir que la abuelita le oiga, incluso levantando la voz. Sonreír a la chica del videoclub que viene a buscar su café con leche.
Bueno, esa última tarea era fácil. Otras no.
Buscar el hueco para ir a nadar se va a hacer más dificil ahora. Durante el curso todos los huecos serán utopías. No habrá huecos.

Si me veis decidme que os he dicho que no me digais nada de mi parte, pero que no he muerto. Aun. Que yo sepa.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

algún día habrá que ir pensando en salir de ajugero...salir, pensar..pensar, salir..salir sin pensar...igual es peor pensar y salir...pero no te preocupes, si te veo te diré que no has muerto (que yo sepa)

Anònim ha dit...

Que yo sàpigui (k no és molt) 8 hores al dia és la jornada normal... i tota la gent que la fa sembla viva. Fins i tot els que fan jornada intensiva en un banc o collint al troç... que van i fan coses per la tarda... fins i tot aquests semblen vius!
Potser és la convicció de que has mort el que fa que t'ho sembli.
El miracle de los panes i los pezes hauria hagut de ser el miracle del bon rollo i l'energia.
mwwas
Núria

mauriç ha dit...

la jornada kompleta normal, Núria, inklou dos dies d dskans setmanals (jo nkara no nhe vist kap) i els dies fstius (kom avui) no es treballa.
Pro mira, avui he treballat menus d 8 hores (hem plegat força aviat nkara q abans d plegar hagim tingut molta feina) i mhan pagat 0 lerus, q no ta mal.
I ja portu la bandeja! :D

PD-> i no, nkara no he tirat kap kafè a sobre d ningú.

I tu tp ta moris, Alba, q no és sà ;p