diumenge, de setembre 17, 2006

Canción absurda #3

Fantasmas y Puñales

Verte es recordarte
y creo recordar lo que sé
que no pasó

Verte es recortarte
y me parece haber soñado
lo que sé que si ocurrió


Si bien el tiempo cura las heridas
es falso que cure también todos los males
a mi siempre me ha dejado cicatrices
fantasmas y puñales


Es absurdo intentar huir de ti
en esta ciudad
Tu recuerdo está en cada rincón
al acecho, listo para atacar

Es absurdo intentar huir de ti
marchando lejos de aqui
Tu recuerdo me acompañará
intruso en mí


Si bien el tiempo cura las heridas
es falso que cure también todos los males
a mi siempre me ha dejado cicatrices
fantasmas y puñales

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Ara no se si soc egocentrica o sentirme com quan estas a un concert de Loquillo.
Ja posats i per satisfer la meva vena cotilla, que es el que no va passar?

Petons!

wAkE_uP ha dit...

El retorno del Rey! :P
Ja es trobaven a faltar les teves actualitzacions. Algún dia hauries de musicar aquestes cançons "absurdes"... Encara seríes el pròxim Fran Perea xDD
Fora conyes, si les hi poses una bona melodia, et pot quedar molt xulu! ^0^

mauriç ha dit...

La vritat és q és una cançó en certa manera "generica" que engloba varies situacions diferents en èpoques diverses, escrita en un dia en què em van abordar alguns dels meus fantasmes imprevistos. Em resultaria complicat ara mateix satisfer la teua curiositat d barrufeta duna manera més concreta jeje

Q talz el retorn a la vida villana, Wake? ;p