dissabte, de setembre 30, 2006

pequeño vómito nocturno

Quisiera estar borracho para poder vomitar lo que me mantiene sereno.
Para poder dormir la mona y soñar que olvido lo que me mantiene despierto.

Para pelearme conmigo mismo y perder con dignidad, habiéndole dado al otro tanto como él me dió a mi.


Tocado y hundido, rejodidamente sólo. Again and again. Más de lo mismo.
Preguntandome aún porqué me dá por reír cuando me pongo a llorar.

Agotado.


Mañana más (y mejor, mi poder de regeneración siempre ha sido mi mejor virtud).

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hi ha coses a les que no puc arribar, però de les que demanes et puc ajudar a complir-ne algunes.

1. Et puc fer riure. O intentar-ho. Los meus xistes tenen fama de ser los més dolents de la facultat. Són tan tan dolents que la gent riu. ;-)

2. Puc emborratxar-te. Creu-me. Sé que no és faena fàcil, xo sóc capaç. Se veu q últimament se me dóna bé això d'emborratxar als pròxims...

3. I puc fer-te vomitar lo q vulgues. Ja veus, és la meua especialitat, i com últimament m'he iniciat amb los meus amics tbe...

Res, q el dia q vulgues t'acompanyo, però fins a un cert límit. Un dels dos s'hauria de quedar vigilant, no fos cas que l'altre fes cap a les roques...

Moltes gràcies un altre cop per cuidar-mos. Mea culpa. Em sento mal i ara encara més després de certs esdeveniments. A vore quan tornem a quedar, però que estigue en plenes facultats, ok? Prometo apartar-me de qualsevol botella 6h abans :-P
Muuuuuuaksss

EdelWeisS