Sigo siendo un actor secundario, especialista en pequeños papeles y apariciones esporádicas que nadie, ni siquiera el guionista, acaba de entender muy bien. Creo que la jodí cuando traté de cambiar de registro al descubrirme encasillado en la función de alivio cómico. Mi carrera nunca ha vuelto reemprender el vuelo desde entonces. Me equivoqué en cuanto empecé a tomarme en serio a mí mismo.
Mi papel es el de no tener papel, aparecer de la nada, estar allí. Cada día menos secundario y más extra. Más prescindible.
Y me miras pensando "que pintas tú aquí, ahora". Tal vez te preguntes qué pinto yo en tu vida.
A menudo me pregunto también yo qué pinto en la mía, pero es una ecuación inequívoca: no pinto nada en ningún lugar y siempre tengo que estar en algún lado.
Mejor me quedo en casa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
M’agradaria pensar que si estem en un lloc determinat és perquè hi pintem alguna cosa. No tot té sentit ni una explicació lògica, però ja que estem aquí és millor que sàpiguem trobar el que pintem en les nostres vides, no? O almenys buscar i trobar un al·licient per viure.
Sí, he dit m’agradaria perquè sovint jo també em pregunto què hi pinto en aquest món, en la meva vida, però encara em queda una mica d’optimisme o esperança per pensar que és millor moure’s que quedar-se sempre a casa. No sempre s’ha d’estar en algun lloc, simplement hauríem d’estar on ens vingui de gust i això molts cops és difícil encertar-ho o fer-ho.
Si encara penses que és millor quedar-se a casa t’he de recordar que no ho és, ja que no ens haguéssim conegut si tots dos no haguéssim sortit de casa ;)
Tots podem aparèixer del no res, sense tenir un paper determinat. També podem desaparèixer de cop, però mai serem prescindibles del tot perquè en algun moment o lloc pot haver algú que ens recordi o ens necessiti. Sense voler-ho ni adonar-nos molts cops deixem empremtes, potser breus, efímeres, però que en el seu moment han marcat profundament i no sabem ni el per què.
Està bé saber riure’s d’un mateix i no pendre’s en serio sempre. Intentaré posar-ho més en pràctica. Has vist com em poso massa trascendental? Per això no escric des de fa temps, al final molts cops em perdo dins del meu cap i ja no sé què volia dir o expressar. :p
Duoni
Publica un comentari a l'entrada